Skip to content

I llavors, Rosa Regàs…

8 Març 2012

Ara feia molt que no feia un post general però me’n van venir ganes mentre sopava amb el programa Via Llibre del Canal 33. El tema central era la conversa entre Imma Monsó i Rosa Regàs, dues escriptores reconegudes que parlaven sobre l’existència d’una literatura femenina. Una deia que existeix una literatura escrita per dones i dirigida a dones, però més per la mirada que pel tema. L’altra deia que sovint en el món literari, els escriptors i crítics tenen tendència a llegir més homes que dones. I jo pensava: com és que sent més de la meitat de la població, hem de dir literatura femenina, és que és una excepció? Explicar la vida com la viu una dona és donar un punt de vista marginal? Un punt de vista que els homes senten aliè i algunes dones poc interessant? La literatura “masculina” és La Literatura? I llavors, Rosa Regàs, va parlar de feminisme.

Feminisme. És un terme terrible, et fa venir al cap una dona cridanera en una fotografia en blanc i negre. Quan algú gosa dir en veu alta aquesta paraula les reaccions van del rebuig a l’estupefacció:  hi ha qui es posa a la defensiva, hi ha qui mira l’espècimen com si fos un dinosaure del passat, hi ha qui pensa en radicalismes i sempre hi qui pensa coses pitjors… No fa modern ser feminista, no fa dona cosmopolita i emprenedora… no fa superdona, supermare, superamant, super creativa i superprofessional. El feminisme el que fa més aviat és nosa.

Però si miro honestament al meu voltant he de reconèixer que pel que fa al gènere no hi ha igualtat d’oportunitats. Que la major part de persones dedicades a l’economia submergida i als treballs poc qualificats són dones, que les feines històricament fetes per dones tenen un rang salarial més baix, que les dones que excel·leixen en el seu àmbit professional acostumen a seguir en segon terme o que les agressions en l’àmbit familiar van gairebé sempre contra les dones. Com que negar l’existència de la desigualtat em sembla tant pervers com la desigualtat mateixa… jo sóc feminista.

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. Iván permalink
    8 Març 2012 19:42

    Ben cert, ben escrit i ben complicat d´arreglar.

    • Mireia permalink*
      8 Març 2012 19:51

      Ja tens raó… però diuen que adonar-se’n és el primer pas…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: