El pont dels jueus. Martí Gironell
Per iniciar les lectures estiuenques i, de passada, conèixer una mica més l’edició en català.
Gironell, Martí. El pont dels jueus. Barcelona: La Butxaca, 2008. Una novel·la històrica que troba l’equilibri entre l’avenç de l’acció i la fidelitat a la documentació. Distreta, didàctica i ben contrumalgrat que deixa algun cap per lligar.
A més, si ets golafre, pots trobar a la web a La cuina del pont dels jueus, algunes receptes de cuina de l’època.
Ja fa cinc anys que La Ruda no es muda
Aquest mes de juliol la Ruda, la gata que mai no es muda, celebra el seu cinquè aniversari.
Aprofitant la celebració la bestiola ha decidit canviar d’adreça, ara la trobareu a: http://laruda.wordpress.com. I amb el canvi, i sense que serveixi de precdent, també ha decidit mudar-se una miqueta. Veureu que ha actualitzat el vestuari i ha afegit informació a les entrades. Ara, a més de les categories, també hi trobareu unes etiquetes que s’han conjurat per formar un petit núvol de les seves preferències.
Ja ho veieu, la Ruda segueix afamada de lectures i contenta de rebre de tant en tant alguna visita i sobretot de compartir recomanacions.
Mil cretins. Quim Monzó
Monzó va ser un dels meus primers autors preferits, però des de fa uns anys el tenia abandonat. Ara l’he recuperat amb aquest Mil cretins.
Monzó, Quim. Mil cretins. Barcelona: Quaderns Crema, 2007. Un llibre de contes dividit en dues parts, la primera part inclou set contes obscurs i tràgics, la majoria tenen com a tema la mort, la decadència, l’envelliment o l’oblit. Aquí m’ha semblat trobar l’estil més dur de tot el que he llegit d’en Monzó. La segona part recull 12 contes més propers a l’estil que recordava, potser amb un accent una mica més trist, però irònics i directes.
El millor lloc del món. Rosa Cullell
Un regal pre-Sant Jordi, per respectar les tradicions.
Cullell, Rosa. El millor lloc del món. Barcelona: Amsterdam, 2011. Una novel·la una mica fora de l’habitual, cada capítol podria ser una unitat independent i en canvi tots prenen sentit en relació als altres. El temps, els personatges i les veus, es combinen per teixir una història feta de moltes històries: el retrat d’una ciutat, d’un temps i d’unes persones (sobretot dones) amb honestedat i sense judicis. En algun moment pot ser una mica confusa però val la pena.
La matèria obscura. Philip Pullman
Una vegada, una bibliotecària d’aquestes amb qui pots parlar de llibres durant hores, em va recomanar aquest llibre. En vaig llegir el primer volum i no em va seduir. Però fa poc vaig trobar un article on descrivien l’ateisme de l’autor com una constant de la seva obra, és un argument poc literari però de cop em moria de ganes de donar-li una segona oportunitat.
Pullman, Philip. La matèria obscura. Barcelona: Empúries, 2007. La matèria obscura és el títol de la triologia que comença amb La Daga (coneguda al cinema com La Brúxola Daurada). Podem dir que és novel·la juvenil i fantàstica però al més pur estil de la novel·la clàssica i d’aventures: res de personatges feliços i mons sense conflicte. Lluny del que és habitual en la novel·la fantàstica, l’ambientació correspondria al s. XIX i a l’època actual. Malgrat això Pullman crea una història de lluita entre el bé i el mal alhora fantàstica i creïble, complexa però no confusa, amb uns personatges en evolució constant. Lyra, la protagonista ens portarà a altres móns i ens oferirà noves maneres de veure les coses. No deixa de ser una novel·la d’aventures, però una novel·la d’aventures monumental.
Olor de Colònia. Sílvia Alcàntara
Un regal de l’any passat que s’havia quedat a la cua…
Alcàntara, Sílvia. Olor de Colònia. Barcelona : Edicions de 1984. Una novel·la intensa però sense exessos. L’autora ens endinsa en la vida d’una colònia tèxtil catalana. Els personatges lligats a la fàbrica i la seva gent viuen l’amor, l’obediència, la impotència i la ràbia esclaus de la pressió de la comunitat. Interessant i ben tramada.
Homes. Isabel-Clara Simó
Una lectura pendent de feia molt temps, l’he llegit gairebé d’una tirada. Fa mesos vaig llegir alguns dels contes d’aquest llibre gràcies a la web
promocional de Bromera que en va posar alguns en pdf a disposició
dels lectors.
Simó, Isabel-Clara. Homes. Alzira: Bromera, 2010. Un llibre complert. Simó no es limita a fer sàtira (que ho fa, amb estil i amb raó), lluny d’agafar el camí fàcil reflexiona sobre el tema amb profunditat i retrata homes madurs i immadurs, vencedors i vençuts, il·lusos i desil·lusionats, grans i joves, i ho fa amb agudesa i afecte.
Com a divertiment podeu fer el test (n’hi ha un per a homes i un per a dones) que us avisarà de quin mal heu de morir.
Contes russos. Francesc Serés
Un regal d’aniversari inesperat, i és clar, a mi que em regalin llibres sempre em fa il·lusió, o sigui que aquest es va saltar tota la cua de llibres començats i per començar… i me’l vaig llegir gairebé d’una tirada.
Serés, Francesc. Contes russos. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. Antologia de contes russos de l’últim segle i mig elaborada per Francesc Serés amb la col·laboració d’Anastàssia Maxímovna. S’hi troben des de contes escrits amb l’estil més clàssic a obres d’autors joves d’actualitat. La història contemporània del país marca els contes i hi deixa una mena d’ironia amarga alguns cops fins i tot tràgica.Molt recomanable per treure el nas a la literatura contemporània d’aquest país immens.
Diu la contraportada: "Tot el que s’esdevé en els seus relats acaba configurant la història d’un territori i d’un país que podria ser imaginari".
Sobre els plaers. Manual de l'optimista. Joan Barril
Hi ha dies que et despertes amb ganes d’un autor, a vegades, més que amb ganes, et despertes amb necessitat. Així que vaig fer cap a la biblioteca amb ganes de Barril i, es clar, amb un títol tant suggerent no em va costar triar.
Barril, Joan. Sobre els plaers. Manual de l’optimista. Barcelona: Edicions 62, 2009. Un recull de textos molt curts que reflexionen sobre els petits plaers com l’amistat. El llibre és fantàstic, com un recull d’anècdotes recollides per un savi, però el que és de lectura obligatòria és el pròleg. Ben escrit i ben pensat per algú que ben viu.
La bella quasi Addormentata. Flavia Sorrentino
La meva visita a Venècia, m’ha deixat escurada, però tot i aixó no em vaig poder resistir a comprar llibres, finalment més dels que estaven previstos… Aquest és un d’ells, què millor per comprovar el meu nivell d’italià que començar per un llibre infantil (i a mi que m’agraden!)
Sorrentino, Flavia. La bella quasi addormentata: la vera storia della bella addormentata nel bosco. Belvedere Maritimo (Itàlia): Coccole e Caccole, 2008. Em va motivar el títol, la veritable història de la bella dorment prometia força però, tot i que el final, és força original trobo que l’autora explota poc totes les coses que podria haver fet la bella princesa mentre se suposava que dormia. La major part del llibre relata el conte tradicional i guarda per les últimes part original del conte. Les il·lustracions de la pròpia autora són ben maques.
